Creativa 3, aiguamolls arrosers

Aiguamolls arrossers

L'arròs, el cultiu més habitual als aiguamolls marjalencs, és el protagonista 

d'aquest capítol del programa "Mediterrània", en què se segueix tot el seu procés de producció.

Els canyissars i els bogars ocupen bona part de les àrees d'aiguamolls. En aquests indrets, la canya i la boga són la base per a la fabricació artesanal d'estris de decoració, com persianes o para-sols.

A la Mediterrània, moltes àrees de canyissars han estat transformades en arrossars, ja que l'arròs és una planta que necessita sòls inundats. Al món hi ha dos tipus d'arròs: l'africà i l'asiàtic. L'arròs asiàtic és el mes difós i el que es va estendre per Europa i Amèrica.

Durant molt de temps, el conreu de l'arròs ha comportat importants problemes sanitaris, com el paludisme. Tot i que a la Mediterrània el paludisme ja és història, als aiguamolls es continua lluitant contra les espècies de mosquits que són nocives per a l'home. 

Els camps d'arròs, després del període de repòs, es preparen per a la sembra o la plantació. L'arròs, un cop plantat, creix ràpidament. Tot seguit s'adoben els camps, on també han crescut altres plantes i viuen animals com les granotes, les rates d'aigua i els ocells pescadors. Més endavant, arriba la fumigació i la sega.

Un cop collida la planta es procedeix a l'assecat del gra. Després passa pel molí, on se li retira la clofolla o pellofa i queda l'arròs integral. L'últim procés consisteix a treure la part exterior del gra perquè quedi blanc. En tots aquests processos es perd la major part del valor nutritiu de l'arròs i la gairebé totalitat de la vitamina B. 

Els rostolls que queden després de la sega s'aprofiten per a la pastura, però, de seguida, a mitjan tardor, es procedeix a enterrar-los.

Una altra activitat que es du a terme a les terres inundades és l'aqüicultura, la cria de crustacis com ara els llagostins.